Quan parlem de persones represaliades, mortes i torturades en el transcurs de la Guerra Civil i el franquisme \u00e9s habitual que el primer que pensem \u00e9s en homes: soldats, maquis, sindicalistes, lluitadors antifranquistes, etc\u00e8tera. Emper\u00f2, hi ha un passat que ens interpel\u00b7la directament i \u00e9s el silenci eixordador que ha pesat sobre la mem\u00f2ria d\u2019aquelles dones que tamb\u00e9 van patir la viol\u00e8ncia i la humiliaci\u00f3 a mans de les tropes franquistes i militants falangistes en les formes m\u00e9s atordidores que ens podem arribar a imaginar.<\/p>\n\n\n\n
Sortosament, des de fa uns anys l\u2019acad\u00e8mia feminista ha ressorgit aquesta mem\u00f2ria a nivell internacional. Maud Joly va posar nom a aquesta viol\u00e8ncia patida per les dones: viol\u00e8ncia sexuada. Anant m\u00e9s enll\u00e0, Irene Abad parlava de \u201cdelito consorte\u201d<\/em> en aquells sup\u00f2sits en els que una dona patia viol\u00e8ncia degut a la milit\u00e0ncia pol\u00edtica del c\u00f2njuge. A m\u00e9s a m\u00e9s, va ser de la m\u00e0 de Tomasa Cuevas que han arribat als nostres dies molts dels testimonis de dones que van passar per les presons franquistes. Uns testimonis que no deixen indiferent a ning\u00fa que tingui un m\u00ednim de sensibilitat i apreci\u00ef la vida humana. Cuevas, militant comunista, no va formar part de l\u2019acad\u00e8mia, per\u00f2 la seva tasca va ser la base i inspiraci\u00f3 per a moltes que tamb\u00e9 hem fet servir la hist\u00f2ria oral per a rescatar de l\u2019oblit a aquelles dones que durant el franquisme van passar tantes pen\u00faries.<\/p>\n\n\n\n Malgrat el patiment d\u2019homes i de dones properes a la Rep\u00fablica, al socialisme, el comunisme o l\u2019anarquisme o, simplement, les dones pel simple fet de ser-ho, les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria i just\u00edcia transicional d\u2019aquest pa\u00eds no han posat les dones al centre. Les primeres pol\u00edtiques que s\u00ed es van ocupar de les dones van ser les pensions que es van preveure per les viudes dels soldats republicans, alhora que a aquells que van resultar mutilats o ferits en el transcurs del conflicte tamb\u00e9 van veure reconeguda la preceptiva pensi\u00f3 vital\u00edcia, tal i com havien rebut els soldats del b\u00e0ndol franquista en el seu moment.<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s endavant, concretament l\u2019any 2010, la Junta d\u2019Andalusia va aprovar una indemnitzaci\u00f3 per a les dones que \u201csufrieron formas de represi\u00f3n de la dictadura franquista sobre su honor, intimidad y propia imagen\u201d. <\/em>\u00c9s a dir, aquelles dones que van ser rapades, violades i exhibides, entre d\u2019altres, per ser humiliades. Aquesta norma formava part d\u2019una producci\u00f3 legislativa andalusa encaminada a reparar el dany patit per part de les persones represaliades en aquella Comunitat Aut\u00f2noma. La indemnitzaci\u00f3 que es fixava per a aquestes dones era un pagament \u00fanic de 1.800 euros. Per accedir-hi, havien de presentar una sol\u00b7licitud en la que expliquessin els fets i acreditessin haver patit aquells danys. Segons els mitjans, van ser indemnitzades poc m\u00e9s d\u2019un centenar de dones.<\/p>\n\n\n\n A nivell estatal, en el transcurs del mandat de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero (PSOE), es va aprovar la Llei 52\/2007, de 26 de desembre, per la que es reconeixen i amplien drets i s\u2019estableixen mesures en favor de qui va patir persecuci\u00f3 o viol\u00e8ncia durant la guerra civil i la dictadura. Aquella primera llei de mem\u00f2ria hist\u00f2rica era una fita rellevant en aquesta mat\u00e8ria, per b\u00e9 que havia quedat aturada durant molt de temps a pesar de la feina feta per part d\u2019associacions memorialistes, especialment en all\u00f2 relacionat amb les fosses comuns. Algunes de les mesures que beneficiaven a dones van ser la millora de les pensions de viudetat de la Guerra Civil, amb independ\u00e8ncia de les altres indemnitzacions d\u2019orfandat o viudetat reconegudes respecte a les persones mortes en la defensa de la democr\u00e0cia entre els anys 1968 i 1977. A banda d\u2019aquestes indemnitzacions econ\u00f2miques, no s\u2019inclo\u00efa cap altre reconeixement o indemnitzaci\u00f3 per aquella viol\u00e8ncia soferta directament per aquestes pel fet de pert\u00e0nyer al g\u00e8nere femen\u00ed. Ni tan sols se les esmentava com a v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n No ser\u00e0 fins la tornada del PSOE al Govern espanyol, en aquest cas en coalici\u00f3 amb Unides Podem, que es torna a regular sobre aquesta mat\u00e8ria de la m\u00e0 de la Llei 20\/2022, de 19 d\u2019octubre, de Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica. En aquesta nova norma ja hi trobem el rastre de les dones, per\u00f2 no \u00e9s en el llistat de col\u00b7lectius inclosos en l\u2019estatus de v\u00edctima: el seu article 3.1 no les esmenta expressament tot i haver patit viol\u00e8ncia de manera espec\u00edfica per ra\u00f3 del seu sexe, com aix\u00ed ho han acreditat nombrosos testimonis i investigacions acad\u00e8miques. Es fa dif\u00edcil poder encaixar a les dones que van patir aquesta viol\u00e8ncia en els sup\u00f2sits inclosos en aquest article, per b\u00e9 que no n\u2019hi ha cap que se li pugui assemblar. Hem de tenir en compte que aquesta viol\u00e8ncia va ser f\u00edsica i moral, afectant a la seva sexualitat, feminitat i, fins i tot, a la seva maternitat. Tornant als testimonis recollits per Tomasa Cuevas, algunes preses van explicar que els seus nadons van morir a la pres\u00f3 per diferents motius: per malaltia, per les p\u00e8ssimes condicions d\u2019higiene o degut a la viol\u00e8ncia exercida per part de les funcion\u00e0ries en pres\u00e8ncia de les seves mares. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 mai ha sigut reparada i tampoc es contempla a la Llei de Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n No \u00e9s fins el T\u00edtol II de la norma, dedicat a les pol\u00edtiques integrals de mem\u00f2ria democr\u00e0tica, on es regula el Reconeixement de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica de les dones. <\/em>L\u2019article 11 interpel\u00b7la a les administracions p\u00fabliques perqu\u00e8 portin a terme les pol\u00edtiques de reconeixement, difusi\u00f3 i coneixement i reparaci\u00f3 adre\u00e7ades a aquelles dones que van participar de la vida intel\u00b7lectual i pol\u00edtica segons els valors democr\u00e0tics i drets fonamentals, com tamb\u00e9 aquelles que van patir discriminacions en els \u00e0mbits educatiu, social i econ\u00f2mic, entre altres i aquelles que van patir \u201cformes especiales de represi\u00f3n\u201d<\/em> durant la guerra i la dictadura com a conseq\u00fc\u00e8ncia la seva activitat pol\u00edtica o d\u2019algun dels seus familiars. Qu\u00e8 vol dir \u201cformes especiales de represi\u00f3n\u201d?<\/em> Tenint en compte la gravetat d\u2019aquesta viol\u00e8ncia i el coneixement que s\u2019ha obtingut sobre com es portava a terme, no s\u2019ent\u00e9n que es redacti una norma amb una expressi\u00f3 generalista per evitar dir de manera clara que van patir humiliacions, vexacions i violacions, entre altres actuacions similars. <\/p>\n\n\n\n Hem hagut d\u2019arribar a l\u2019any 2022 perqu\u00e8 aquelles dones que van patir viol\u00e8ncia, s\u2019esmentin en una llei de mem\u00f2ria democr\u00e0tica. Anys de silencis, d\u2019una banda, i de posada en valor per part de l\u2019acad\u00e8mia feminista, per l\u2019altra, han vist com una norma jur\u00eddica intenta atorgar una s\u00e8rie de drets a aquest col\u00b7lectiu, tot i que de manera t\u00e8bia. <\/p>\n\n\n\n Aquesta inclusi\u00f3 de les dones no pot ser satisfact\u00f2ria per dos motius. Un d\u2019ells ja s\u2019ha dit: no es reconeix a les dones com a v\u00edctimes i, a m\u00e9s, la Disposici\u00f3 Addicional 15a estableix que, en el termini d\u2019un any, s\u2019haur\u00e0 de constituir una Comissi\u00f3 T\u00e8cnica que tindr\u00e0 per objectiu redactar un informe de recomanacions sobre quines mesures de reparaci\u00f3 s\u2019haurien d\u2019aplicar. Per tant, aquests consells no seran vinculants i \u00e9s possible que no arribin a materialitzar-se en mesures de reparaci\u00f3 reals.<\/p>\n\n\n\n Degut a aix\u00f2, en plantegem moltes preguntes: per quin motiu l\u2019article 11 no indica espec\u00edficament quines mesures de reparaci\u00f3 s\u2019haurien de prendre? Quines s\u00f3n les administracions p\u00fabliques que han de dur a terme aquestes pol\u00edtiques? Quin tipus de mesures s\u2019han de prendre? Segurament, aix\u00f2 comportar\u00e0 desigualtats territorials entre aquelles administracions que portin a terme pol\u00edtiques p\u00fabliques de mem\u00f2ria amb perspectiva de g\u00e8nere i aquelles que prioritzin altres q\u00fcestions de l\u2019agenda pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a la comissi\u00f3 t\u00e8cnica que es constitueixi, tamb\u00e9 s\u2019obren diferents inc\u00f2gnites: en el seus informes s\u2019inclour\u00e0 la perspectiva de g\u00e8nere? Si \u00e9s aix\u00ed, es tindr\u00e0 en compte el testimoni i el parer de les dones represaliades, tal com recomanen els est\u00e0ndards internacionals? Per \u00faltim, cal apuntar que s\u2019arriba tard per a moltes dones que avui ja no hi s\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Dra. Elisabet Velo Fabregat<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan parlem de persones represaliades, mortes i torturades en el transcurs de la Guerra Civil i el franquisme \u00e9s habitual que el primer que pensem \u00e9s en homes: soldats, maquis, sindicalistes, lluitadors antifranquistes, etc\u00e8tera. Emper\u00f2, hi ha un passat que ens interpel\u00b7la directament i \u00e9s el silenci eixordador que ha pesat sobre la mem\u00f2ria d\u2019aquelles […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2919,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-2915","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-les-nostres-activitats-i-el-nostre-entorn"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/donesidrets.uab.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/Mujer.jpg",600,402,false],"thumbnail":["https:\/\/donesidrets.uab.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/Mujer-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/donesidrets.uab.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/Mujer-300x201.jpg",300,201,true],"medium_large":["https:\/\/donesidrets.uab.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/Mujer.jpg",600,402,false],"large":["https:\/\/donesidrets.uab.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/Mujer.jpg",600,402,false],"1536x1536":["https:\/\/donesidrets.uab.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/Mujer.jpg",600,402,false],"2048x2048":["https:\/\/donesidrets.uab.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/Mujer.jpg",600,402,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"admin","author_link":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Quan parlem de persones represaliades, mortes i torturades en el transcurs de la Guerra Civil i el franquisme \u00e9s habitual que el primer que pensem \u00e9s en homes: soldats, maquis, sindicalistes, lluitadors antifranquistes, etc\u00e8tera. Emper\u00f2, hi ha un passat que ens interpel\u00b7la directament i \u00e9s el silenci eixordador que ha pesat sobre la mem\u00f2ria d\u2019aquelles…","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2915","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2915"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2915\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2918,"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2915\/revisions\/2918"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2919"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2915"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2915"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesidrets.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2915"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}