Quan es fa referència a la dona en el món rural, es pot començar tenint en compte dades significatives: l’àrea rural ocupa el 84% de la superfície d’Espanya. El 78 % dels municipis tenen menys de 5.000 habitants i només el 9,4% de la població hi resideix. En els darrers anys (2011-2020) la població en àrees rurals ha disminuït un 7,1% (MAPA, 2021) fet que comporta que segueixi havent el problema del despoblament en les zones rurals.
En l’actualitat, quan es parla de la visibilitat de la dona en el món rural, cal recordar que sempre hi ha hagut la part femenina en el medi rural. Unes dones que al llarg dels anys s’han dedicat a la cura dels grans i petits de la casa, a més de les pròpies tasques de la llar i feines diverses que realitzaven en les explotacions sense que hi hagués un reconeixement cap a tot aquest conjunt de tasques.
La professionalització de la dona no es podia desenvolupar de forma efectiva, el conjunt de càrregues associades tradicionalment femenines que havia de desenvolupar, ja no li permetien poder fer un treball remunerat. La bretxa salarial en les explotacions agrícoles i ramaderes familiars era molt rellevant, per no dir nul·la, atès que, en gran mesura, era per la falta de corresponsabilitat de l’home (González Bustos, 2020) o, fins i tot, les dones d’edat més avançada, una dificultat que es trobava la dona en el seu dia a dia.
El desenvolupament de l’activitat econòmica en el medi rural és essencial, no només per les tasques productives que es desenvolupen, sinó perquè es realitzen altres funcions com: la vessant social, ja que l’activitat productiva ha permès retenir població en l’espai rural; de caràcter cultural, pel fet que es mantenen tradicions i cultures de la zona; la funció mediambiental, atès que hi ha la responsabilitat de conservar els paisatges i la biodiversitat del nostre medi (Fernandez Aguerri, 2002).
A partir de la segona dècada del segle XXI es comença a donar valor a la pressa de decisió de la dona en el medi rural (Adrés Cabello, 2023), és quan es produeix un punt d’inflexió i s’aprova la Llei 35/2011, de 4 d’octubre, sobre la titularitat compartida de les explotacions agràries, una iniciativa legal que es va crear per equiparar el treball de la dona en el medi rural, donant valor, visibilitat i el reconeixement a la feina que fa. Una llei que es considera com un mecanisme per poder portar a terme la igualtat efectiva de gènere, degut a què es vol disminuir l’èxode femení cap a les zones urbanes, contribuint a combatre el despoblament, la masculinització y el envelliment de la població en àrees rurals.
Cal tenir present que les dones que resideixen en el medi rural tenen poques oportunitats laborals, el dèficit d’infraestructures i serveis, l’aïllament geogràfic i social, i els rols familiars que tradicionalment ha d’assumir, fa que hi hagi més dificultats a l’hora de trobar una conciliació familiar que es pugui combinar amb la feina.
Actualment, el Pla d’Acció per la implementació de l’Agenda 2030 cap a una Estratègia Espanyola dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), ha establert en el ODS 5, poder aconseguir la igualtat de gènere i empoderar a totes les dones i les nenes.
Des de la Unió Europea s’està fent accions clares i directes per afavorir que les dones tinguin aquest treball reconegut, tot i això, encara hi ha poques dones titulars d’una explotació ramadera, en la Resolució de concessió de l’ajut temporal excepcional destinat les persones productores dels sectors boví, equí, cunícola, oví i cabrum de carn en extensiu i semi extensiu i del boví, oví i cabrum de llet i l’apícola afectats per les repercussions de la crisi bèl·lica a Ucraïna (ref. BDNS 711101 (ORDRE ACC/198/2023, de 27 de juliol, convocatòria ACC/2874/2023, d’1 d’agost) en el llistat s’observa que no s’arriba a un 20% les dones titulars d’una explotació ramadera com a forma jurídica unipersonal. A més, si es fa un anàlisi més acurat, es pot comptabilitzar que es van tramitar un total de 3.003 sol·licituds, de les quals segons la forma jurídica, es predomina amb 1.963 com a persones físiques, que concorda amb un 65,37%, i 1.040 amb personalitat jurídica, que correspon el 34,63%, per tant, a Catalunya encara predominen les explotacions familiars unipersonals.
El Ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha remarcat i posat en valor el paper de les dones en els entorns rurals perquè són peça clau per mantenir la població en els pobles i aconseguir el necessari rejoveniment, on cal aplicar unes mesures per ajudar a disminuir les diferències entre dones i homes que encara persisteixen en l’àmbit del treball i l’economia.
Com a cas pràctic, el meu espòs i jo gestionem la nostra explotació agrícola ramadera on fem la pressa de decisions per igual, segons la nostra professionalització específica desenvolupem unes tasques o altres. El passat 2020 un empresari va voler fer unes gestions de serveis fent ús de les nostres terres, el meu marit com a professional agrícola i l’empresari es van reunir per decidir com es farien les gestions, un cop es van posar d’acord, nosaltres vam decidir que seria millor formalitzar un contracte per escrit, fet que jo el redactaria, després, l’empresari i jo ens reuniríem per signar el contracte, però, malauradament el contracte no es va signar.
En poques paraules, i tenint en compte tot el que s’ha comentat, hi ha d’haver unes polítiques públiques que siguin efectives per millorar la qualitat de vida de la dona en el món rural, on hi hagi una conciliació de la vida familiar, amb reconeixement personal i professional, on s’estudiarà les característiques d’un tractament tributari per l’activitat econòmica per incentivar la fixació de dones en les zones rurals mitjançant beneficis fiscals.
Cal evitar l’evasió fiscal de les possibles activitats econòmiques que realitza la dona rural, atès que, mentre la dona en el món rural ha estat treballant, en aquesta part tan poc visible, ha comportat que s’hagin pagat menys impostos. Aquest reconeixement professional, ha d’implicar la incorporació de la dona en el mercat de treball, art. 5 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva de dones i homes.
En funció dels diferents impostos que estan estretament vinculats a l’activitat econòmica, ens podem centrar per una banda, a l’impost indirecte que recau sobre el consum de béns comercialitzats en el desenvolupament de l’activitat empresarial, l’impost de valor afegit (IVA), i per l’altra banda, com a impost directe, el tribut que es liquida en proporció al grau de benestar de la persona, segons el benefici obtingut en l’exercici, que és l’impost de renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost de societats (IS), segons s’escaigui com a subjecte passiu, persona física o jurídica, respectivament. Es pot determinar la possibilitat d’utilitzar els tributs amb una finalitat que no sigui recaudatòria, fent ús de l’extrafiscalitat en l’àmbit tributari, tal i com es fa referència de forma implícita, en el marc dels principis rectors de la política social i econòmica, en article 40.1 de la Constitució Espanyola. Uns tributs que, en el moment de complir els requisits establerts, les dones del món rural podrien beneficiar-se mitjançant la incorporació d’unes declaracions informatives anuals, com per exemple, la composició de representativitat per gènere dels consells d’administració (Sánchez Huete, 2022), o bé, un altre exemple podria ser, per una persona física s’hi podria fer constar el fet de ser titular d’una explotació ramadera.
Maria Àngels Capdevila Subirana
Normativa
- Constitució Espanyola
- Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva de dones i homes
- Ordre ACC/198/2023, de 27 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores de l’ajut temporal excepcional destinat a les persones productores dels sectors boví, equí, conill, oví i cabrum de carn en extensiu i semi extensiu, i del boví, oví i cabrum de llet i l’apícola afectades per les repercussions de la crisi bèl·lica a Ucraïna.
Bibliografia
- Adrés Cabello, S. (2023). La mujer, protagonita indispensable del desarrollo rural. La agricultura y la gandería ante el reto del cambio climático. Innovación y emprendimiento para un progreso sostenible, 74-82.
- Fernandez Aguerri, M. J. (2002). Retos y problemàtica de la mujer en el àmbito rural. El papel de la agrupaciones de este sector de población en el desarrollo rural. Jornada Temática sobre Políticas de relevo generacional e incorporación de la mujer al mundo rural, 1-6.
- González Bustos, M. Á. (2020). El destacado papel de la mujer en el desarrollo rural. Rural Renaissane: Derecho y Medio Rural, 167-182.
- MAPA. (2021). La Población de las áreas rurales en España supera les 7,5 millones de personas. Ministerio de Agricultura, Pesca i Alimentación.
- Sánchez Huete, M. Á. (2022). Sesgos de género en las normas tributarias. Detección y propuestas para el Impuesto sobre Sociedades y el Impuesto sobre el Valor Añadido. Instituto de Estudios Fiscales, 1-168.