8 de març de 2023

8 de març no és tan sols un dia per a la memòria, també ho és per a la reflexió.

Mirem al passat i veiem realitats de desigualtat i discriminació entre homes i dones. També mirem al present i continuen les inequitats entre les persones per raó de la seva orientació sexual o de la seva pertinença a un gènere o per massa raons, i massa fútils, per a establir una diferència. Així i tot, hem de mirar al futur per a projectar-nos de manera esperançadora en nous escenaris d’equitat.

Com a juristes tenim una clara responsabilitat en el dir de les normes -en la seva interpretació- i en orientar perquè la seva aplicació sigui més equitativa. Des de la universitat, a les aules, com a intèrprets, com a aplicadors, tenim el compromís amb la igualtat perquè la llei, sent necessària, no sembla suficient. Encara que els mandats normatius són clars: igualtat i no discriminació per raó de sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, promoció de les condicions que facin a la igualtat i llibertat reals i efectives i remoció dels obstacles que les dificultin.

Aquestes idees -reitero- són mandats que demanden una bel·ligerància valorativa, fugen de la pretesa neutralitat del no fer. És una bel·ligerància amb valors constitucionals, no amb ideologies subjectives, merament emotives i conjecturades com pretenen alguns. Precisament al contrari, la neutralitat i inacció davant als valors i mandats de promoció i remoció resulta una acció bel·ligerant que s’enfronta a ells.

En aquesta orientació no podem perdre l’ocasió per a posar en valor i visibilitzar algunes problemàtiques que de manera interdisciplinària vinculen diverses perspectives jurídiques. Els nous fenòmens com la intel·ligència artificial, les realitats normatives que aborden l’àmbit laboral o penal amb les seves mobilitats, fluxos i refluxos, ens obliguen a ser crítics i a veure què succeeix amb les dones, els homes i els altres gèneres.

Sens dubte no basta la memòria del passat, no és suficient la llei, però tampoc és tolerable la neutralitat.

Miguel Ángel Sánchez Huete