Actualment, el dret laboral és una de les disciplines jurídiques més rellevants al regular les relacions laborals principalment entre empresaris i treballadors, una relació considerada tradicionalment com a vertical i pel que ha requerit una protecció extra al llarg dels anys pels treballadors. Per aquest motiu, la perspectiva del gènere al dret laboral és essencial, ja que d’acord amb Moll Noguera[1],“se presenta como la plasmación del principio de igualdad de oportunidades con el objetivo de corregir y superar los estereotipos de género encubiertos o latentes en las normas”. (Moll Noguera, 2021, pàg. 84) Tradicionalment, les dones han estat excloses del mercat de treball per considerar que eren les encarregades de l’àmbit familiar, relegades sempre a la privadesa de la llar. Així, la inclusió i equitat de les dones al mercat de treball i la seva protecció normativa és un dels objectius primordials pel dret laboral, tal i com indica la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, un dels principals referents normatius dins el dret del treball i la Seguretat Social.
Segons un informe[2] de la UGT, el Fons Social Europeu i el Ministeri de Treball, Migracions, i Seguretat Social, Espanya és un dels països amb més demanda de treballadors de la llar, segons dades del 2018. Amb aquestes dades al capdavant, la jurisprudència europea s’ha pronunciat sobre la situació a Espanya de les treballadores de la llar, i qualifica com a discriminació indirecta el fet d’excloure les treballadores de la llar de determinades prestacions com ara la de l’atur, el que contravé la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l’aplicació progressiva del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de Seguretat Social.
Així, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea argumenta a la Sentència de 24 de febrer de 2022 (assumpte C-389/20) que el legislador nacional pot justificar certes mesures sempre que no constitueixin discriminacions i es basin en factors objectius, i ha de ser el propi estat membre qui demostri que realment una mesura en concret serveix per tal d’aconseguir portar a terme una determinada política social i d’ocupació. Segons el govern espanyol, les causes objectives en aquest cas tenen a veure amb l’especialitat del treball domèstic en front altres professions, ja que el treball de la llar no pot ser equiparat a la resta de treballadors per compte d’altri afiliats al Règim General de la Seguretat Social. Tot i això, el govern espanyol justifica que, a causa de les particularitats del sector -com la dificultat de realitzar inspeccions per la inviolabilitat del domicili o la impossible equiparació entre empleadors i empresaris-, existeix una major facilitat per tal d’incórrer en frau i en una disminució de les taxes d’ocupació -la coneguda economia submergida-, el que podria alhora resultar en treball il·legal per la falta de protecció legal dels treballadors de la llar. També s’al·lega que s’ha produït una protecció per atur pels efectes del COVID en cas d’acomiadament a les treballadores, pel que no estan completament desemparades quant a l’atur.
No obstant, el TJUE considera que la diferenciació d’aquest tipus de treballadors no constitueix factors objectius que permetin al legislador espanyol poder excloure les treballadores de la llar de la protecció per atur a l’article 251 d) LGSS[3], que de forma indirecta afecta en gran part a les dones que treballen dins l’àmbit domèstic. La sentència argumenta que el govern espanyol no distingeix les treballadores de la llar d’altres col·lectius com ara jardiners o conductors particulars, amb característiques de contractació molt similars, que sí que compten amb la protecció per atur. A més a més, les treballadores de la llar tenen altres prestacions que, d’acord amb el TJUE, també podrien suposar apropar-se a l’economia submergida, al treball il·legal i al frau a la Seguretat Social, però no és el cas. Així, acaben argumentant que aquesta exclusió no és coherent amb la justificació proporcionada, i que suposa una vulneració als drets de les treballadores del sector al constituir una discriminació per gènere. La principal conseqüència, tal i com indica la seva exposició de motius, és l’entrada en vigor del Real Decret 16/2022, que ve motivat per aquesta sentència. I, per tant, un dels canvis més importants es produeix amb la modificació de l’article 251 LGSS, amb la supressió de l’apartat d), on s’excloïa de l’acció protectora a les treballadores de la llar.
Tot i això, el sector domèstic sempre ha estat invisibilitzat i allunyat del mercat tradicional del treball, el que és una de les conseqüències de l’existència de la divisió sexual del treball. Mentre que les tasques que requereixen força s’han associat al gènere masculí, les tasques reproductives i relacionades amb la cura de nens o de persones grans s’han vinculat a les dones, tal i com diu Espuny[4]: “la división sexista del trabajo relegaba a las mujeres a una posición de inferioridad con independencia de su aportación productiva al mundo del trabajo”. (Espuny, 2014) A més a més, d’acord amb dades d’OXFAM i de l’Observatori d’igualtat i ocupació[5], l’any 2021 hi havia 40.000 dones internes regularitzades a Espanya i inscrites al SEEH[6], essent el 92% d’aquestes dones estrangeres, pel que, d’acord Poblet[7], “el papel de las migraciones internacionales en combinación con las leyes de extranjería y la falta de políticas de protección internacional contribuyeron a la perpetuación de la informalidad, invisibilidad y la desprotección del sector domestico”. (Poblet, 2020)
Per aquest motiu, les dones immigrants han patit una doble dificultat que les ha situat en una situació de més vulnerabilitat -moltes d’elles es troben en situació irregular- i que no únicament les ha afectat en la seva vida quotidiana, sinó que ha repercutit directament en el seu tractament a la legislació. A més a més, encara hi ha reptes que no han quedat resolts per la nova legislació tot i la seva evolució, com la retroactivitat per la prestació per atur en el cas de treballadores acomiadades abans de l’octubre de 2023, o la falta de prevenció de riscos laborals tot i la previsió del seu desenvolupament en un futur Reglament i la dificultat pràctica de realitzar inspeccions de la llar per la confluència de drets amb la inviolabilitat del domicili protegida constitucionalment, ja que s’intenta protegir els drets laborals de les treballadores però també la intimitat dins l’àmbit familiar. Per tant, encara queden demandes que no han quedat satisfetes, i, encara pitjor, molts dels que teòricament tenen reconeguts no es respecten a la pràctica. L’essencial, doncs, és donar veu a aquest col·lectiu tan vulnerable i realment escoltar el que tenen a dir sobre les seves vivències i la lluita que han de lliurar per tenir unes condicions dignes equiparables a la resta d’assalariats a Espanya.
Lara Armengol Mora
[1] Noguera, R. M. (2021). La perspectiva de género y el Derecho del Trabajo: ¿una hermenéutica en construcción o algo más? LABOS Revista de Derecho del Trabajo y Protección Social, 2(2), 83-98
[2] UGT (2019). Trabajo doméstico y de cuidados para empleadores particulares.
[3] Reial Decret Legislatiu 8/2015, del 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.
[4] Tomás, M. J. E., & Esteva, M. B. (2014). Relaciones laborales y empleados del hogar. Reflexiones jurídicas. Editorial Dykinson, SL.
[5] OXFAM (2021). Esenciales y sin derechos o cómo implementar el Convenio 189 de la OIT para las trabajadoras del hogar.
[6] Sigles del Servei Especial del Treball de la Llar.
[7] Poblet, G. (2020). Migrantes, trabajadoras y ciudadanas. Estudio de caso sobre mujeres migrantes trabajadoras del hogar en Barcelona. Identificación de necesidades y trayectorias sociolaborales. Focus on International Migrations, 6.
Normativa
- Constitució Espanyola
- Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva de dones i homes
- Ordre ACC/198/2023, de 27 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores de l’ajut temporal excepcional destinat a les persones productores dels sectors boví, equí, conill, oví i cabrum de carn en extensiu i semi extensiu, i del boví, oví i cabrum de llet i l’apícola afectades per les repercussions de la crisi bèl·lica a Ucraïna.
Bibliografia
- Adrés Cabello, S. (2023). La mujer, protagonita indispensable del desarrollo rural. La agricultura y la gandería ante el reto del cambio climático. Innovación y emprendimiento para un progreso sostenible, 74-82.
- Fernandez Aguerri, M. J. (2002). Retos y problemàtica de la mujer en el àmbito rural. El papel de la agrupaciones de este sector de población en el desarrollo rural. Jornada Temática sobre Políticas de relevo generacional e incorporación de la mujer al mundo rural, 1-6.
- González Bustos, M. Á. (2020). El destacado papel de la mujer en el desarrollo rural. Rural Renaissane: Derecho y Medio Rural, 167-182.
- MAPA. (2021). La Población de las áreas rurales en España supera les 7,5 millones de personas. Ministerio de Agricultura, Pesca i Alimentación.
- Sánchez Huete, M. Á. (2022). Sesgos de género en las normas tributarias. Detección y propuestas para el Impuesto sobre Sociedades y el Impuesto sobre el Valor Añadido. Instituto de Estudios Fiscales, 1-168.